[BENJAMÍ] Disciplina tàctica

Sant Joan Despí. 3 de desembre de 2016. Jújol Jokers 3 – Dracs 5.

Pepitos de lomo a dos euros i xurros per a la Laura (i el Raimon). Cafè (és un parlar) i xocolata calenta per fer passar la fresca d’aquesta matinal al Baix Llobregat; i és que no són hores. Al camp, tràmit acomplert pels Dracs, en un partit relliscós i travat. La paciència i l’entrega han fet decantar la balança. Primera part disputada, amb un joc imprecís per un terra impracticable, amb anades i vingudes constants. Parcial de 2-3 amb gols de Boira (al rebot), de Saltó (lluitador i oportunista) i del killer Tena (gran tret a més de quinze metres), que avui s’ha mostrat vertical, perillós i molt ben enfocat de cara a barraca. Un penalty clar ha estat engolit per un àrbitre fondon i mancat d’aire per xiular.

Descans per a la reflexió i gir tàctic enginyós plantejat per de la Hoz, tècnic visitat. Els pupils l’han obeït i el panorama ha canviat. Els Dracs han passat a controlar el joc, amb paciència i disciplina. Boira, que ha anotat el 4-2, avui ha estat incommensurable, recuperant el puc per tot el camp. Aubanell, cerebral i disciplinat, contemporitzava i aplicava la tàctica de l’umbrella, amb Labrado, Micó, Sanchís i la resta obrint les bandes i oferint-se constantment.

L’últim període ha estat un calc del segon, però un gol de jugada individual de la figura local ha escurçat distàncies, i el patiment dels Dracs s’ha viscut al camp i, sobre tot, a les grades. La disciplina i el coratge dels comtals, però, s’ha acabat imposant. I alguna parada brillant del gran Bleda ha evitat el que hauria estat una injustícia. A les acaballes Ollé (sense “r”), que ranquejava per un constipat incipient, ha sentenciat amb una jugada marca de la casa, combinació de tècnica i de pit i coll… (ai, perdó, dos rombes). Victòria final visitant que situa els Dracs a la part còmoda de la taula, mirant els llocs d’honor de gairell.

El tècnic de la Hoz declarava: “Ha estat clau la disciplina. L’equip està assimilant els conceptes i així ho fa notar quan salta a la pista. Quan els nens són disciplinats, són companys generosos i amables, lluiten i s’entreguen i juguen tranquils i amb paciència, els èxits acaben arribant”. Els propers partits, ja el mes de gener, seran clau per determinar de què és capaç un equip que en aquestes darreres setmanes ha mostrat un progressió constant i inapel·lable. Els resultats ho demostren.

 

Text: Jaume Aubanell

Leave a Reply